Història

L´orde dels Templers va ser fundada a Jerusalem l´any 1119 per diferents cavallers francesos, entre els quals es trobava Hugues de Payan. El seu principal objectiu era protegir els pelegrins que visitaven Terra Santa i que sovint patien saquejos, el primer nom que van rebre va ser el de "pauperes comiltones Christi" i seguien la regla de Sant Agustí. El rei Balduí II de Jerusalem els hi va donar un palau situat a prop del Temple de Salomó i van adoptar el nom de "Equites Militiae Templi Salomonis". El 1128 van ser confirmats al concili de Troyes i se´ls va ser concedida una regla, a aquesta orde hi podien entrar nobles, sacerdots i com a lider el Gran Germà o Gran Maestre. Vint anys més tard el papa els hi concedí un hàbit: un mantell blanc i una creu vermella. En aquesta època ja s´havien fet forts als territoris de l´actual Palestina, tenien un gran nombre de fortaleses i poseïen grans riqueses. Més tard quan els cristians es replegaven i fugien de Terra Santa, es van refugiar a Xipre, al segle SXII es trobaven a Navarra, Catalunya i Aragó i més tard a Castella i Lleó. Els templaris van participar activament en la reconquesta, juntament amb l´orde dels Hospitalaris , aquest fet va contribuir que a canvi de renunciar al tron que van rebre per haver estat nombrats hereus d´Alfons el Bataller obtinguessin un gran nombre de terres i va augmentar el seu poder econòmic.
A l´ocubre de 1307, el rei francès Felip IV va voler apropiar-se de les posessions dels templers, i els va fer arrestar i lliurar a la Inqusició, i més tard, l´any 1312, l´orde es va dissoldre amb la majoria de templers detinguts i morts, els pocs que van sobreviure es van unir a altres ordes i els bens dels Templaris van passar a ser propietat de l´orde dels Hospitalaris per ordre del papa Climent V.